Robert Frank - The Americans

Parade - Hoboken - New-Jersey - Fotografia:  Robert-Frank - The-Americans

Hi ha un abans i un després de The Americans. En la història de la fotografia ja s’havien fet treballs de factura similar –Brandt, Evans, Kertész– i el mateix Robert Frank no en nega la influència. El contrast amb aquests autors no és el format dels seus treballs, sinó que es troba en la intensitat de la mirada. Una mirada profunda, i alhora arrelada a un “jo” subjectiu que relaciona de manera íntima el ser interior de Robert Frank amb l’esperit de la nació. Una mirada en formació, ja que ell mateix afirma que es va trobar amb un món desconegut i que el fet de “veure”, en el sentit de “descobrir”, l’abocà a un mètode de treball que podem considerar més intuïtiu, que no racional o sistemàtic. 

Rohingyes

La fotografia és de la britànica Hannah McKay, (Reuters) i s'hi observa una columna de refugiats rohingyes que es desplacen per un camp d'arròs després d'haver fugit de Birmània, en direcció a Bangla Desh. Nacions Unides ha qualificat la situació de genocidi organitzat i de neteja ètnica planificada contra aquest poble. El nombre de desplaçats supera el mig milió, mentre que s'ignora el total de víctimes. 

Una autèntica tragèdia en ple segle XXI que es fonamenta en dues premisses capitals: la seva condició de musulmans i, sobretot, el fet de tractar-se d'un poble apàtrida. No s'entén una sense l'altra. I tampoc hi ajuda l'extracció humil de la major part de la població afectada. Per tant, hi ha un component dual d'arrel classista i xenòfob. Es tracta d'un problema que s'hauria d'abordar amb caràcter d'urgència en una conferència internacional si realment es considera de lesa humanitat el crim de genocidi. 

Mentrestant, la fotografia respon al silenci -polític- amb el silenci -iconogràfic-. La seva perfecta simetria, la dramàtica bellesa continguda en aquesta, crea en l'observador conscient una estranya sensació d'impermanència i melangia. No puc deixar de pensar amb la família musulmana amb la qual vaig compartir casa quan vivia a Iangon a mitjans de la dècada dels anys noranta. I és que és inadmissible la nostra indiferència. Som culpables, o responsables com a mínim, i així ho vaig deixar escrit en un dels poemes d'Ira (Tanit Poesia 2019), el meu darrer recull poètic:

                                                      Mira fixament els ulls de l'enemic.

                                       els assassins en massa 

                                       tenen en comú un nom.

                                       indiferència.

William Eugene Smith - Pittsburgh II

W. Eugene Smith - Pittsburgh 

William Eugene Smith és un d'aquells fotògrafs que ens recorda a bastament que la fotografia té un camp semàntic que ens apropa perillosament als contorns de la veritat. Perquè saber mirar és saber pensar i gosar trencar amb els esquemes preestablerts: descobrir per un mateix el món i la seva condició poètica.